Inspiració matinal

Poesia escrita a les 7:20h del matí... només llevar-me m'he iluminat, m'ha atacat una imatge tant potent que m'ha obligat a escriure... el teu somriure.

Aquest matí he despertat
pensant en el teu somriure
i ha semblat que totes les foscors
s'haguessin desat a una butxaca
absurda i màgica.

Passen els dies i sembla
que esperi una cançó
que no acaba d'arribar mai
i només la sento quan et veig
i quan em parles.

I escric poesia per les parets
a les targetes de visita i, també,
al palmell de la mà, com si volgués
capturar cada instant, cada cop,
cada glop de tu.

Així que m'he llevat i he escrit
el meu despertar, versos per a tu,
com un infeliç intento dibuixar
entre síl·laba i síl·laba, un somriure,
i un record.

Entrada nº 69-Deixa'm dir una cosa

Aquesta és l'entrada n 69 del meu blooooog ueeeeeh
apa, ja està, m'ha fet gràcia!!

I ara, el que anava a fer, una cançó dedicada a aquella gent que mira enrere i no veu el que té davant seu, a la gent que no riu cada matí perquè un nou dia s'obre al davant... així que una mica va per aquesta gent, i una mica per mi mateix, que m'hi incloc, no us penseu pas... però sobretot...


Fas mala cara.
Perquè corres tant?
Tens massa pressa,
Mira al teu voltant.
No tens res a perdre,
Marca el teu ritme,
No cal pensar tant.
De què et protegeixes?
T’està costant.

Sempre esperes temps millors,
Potser ja han arribat.
Ei deixa’m dir una cosa:
Tu ets molt més important, em sembla a mi.
El món va donant voltes,
Tot sempre anirà canviant, no has de patir.

Tothom et parla
Del bé i del mal,
Massa paraules, Mitges veritats.
Busca el teu centre,
I el món tot sol
Començarà a girar.
Busca respostes.
T’ho has preguntat?

Ei deixa’m dir una cosa:
Tu ets molt més important, ho has de sentir.
El món donarà voltes,
Tot sempre va canviant,
no has de patir.

Muntanyes russes,
Amunt i avall,
Puges i baixes, no s’acaba mai,
No et pots parar.
Busca un bon lloc on aterrar
O no ho explicaràs.

Apa! apliquem-nos-ho tots plegats eeh!

Oh no!

Cuantes vegades he dit
aquest cop descansaré,
demanaré un temps mort
que sigui tot per a mi?

Cuantes vegades m'ho he dit,
tot convençut, i sempre he acabat
feliç, i al mateix temps decebut?
Però feliç, sobretot feliç.

I ara arribes tu
i desmontes el meu pla,
i ara que he de fer,
apart de pensar en tu?

I ara torno a ser
un titella absurd,
en les mans del caos,
a les teves mans.

Sempre són petons robats,
en qualsevol sala fosca
el que em treuen el son
i em donen la vida.

Sempre petons robats,
i desitjos impossibles,
sempre el mateix problema,
estic enamorat de l'amor.

Por qué escapamos al silencio

Solo en el silencio
es donde se oyen
los gritos callados
del pozo ciego del alma.
Solo cuando callo,
solo cuando sólo,
sólo en el silencio,
solo entonces veo.
Y es por eso que escapamos
y es por eso que gritamos
para no oirnos a nosotros mismos
para no ver que estamos vacíos.
Y es por eso que matamos
el silencio con palabras
y lentamente ensordecemos
huyendo de quién somos.
Y cuando regresas a casa,
y te tumbas en la cama
y retumban los recuerdos
y te sientes muy enfermo,
quieres llorar y no puedes
y te quema la garganta
y no sabes ni quien eres
pues no hay nadie que te llame,
y no sabes lo que quieres
porque no ves luces que brillen.
Y quieres salir y gritar
y tirar piedras a la luna
porque no sabes lo que quieres,
porque ya no sabes ni quien eres.

Pell bruna

Pell bruna, pell suau,
tacte tendre, i llums blaus,
i vermells, estreboscòpics,
i la música de fons.

(on poder anar, si cal tornar a començar)

I gent, gent per tot arreu,
i lluny, enmig d'ells,
tu i jo,
el centre de tot

(No és nou, deixa enrere els teus sentiments...)

I amb les mans ressegueixo,
la teva figura,
i els llums segueixen canviant,
mentre tendrament em beses.

(Ens estimbarem, quedem al més enllà...)

I voldria aturar l'instant,
que duri sempre...

(pareu el món que jo aquí baixo...)

I passar la nit en els teus braços.

(Busca un lloc on amagarte en la nit...)

Normal. Normalissim! Tres quarts de cinc del matí. Ui ui ui quina gana! Sisplau, enceneu els llums de l'avió, desperteu als dropos que dormen (a aquestes hores, a qui se li acut!), i porteu-me un bon àpat! De primer, un panet ben sec i deshidratat, no fos cas que me'l pogués empassar, eh! i de segon, porteume un combinat de patata farcida, carn, i trossets de frankfurt ben recalentadet! Una mica de suc de poma per amanir-ho tot plegat, i una mica de mal anomenat café, que no és altra cosa que aigua negra amb sucre i "Creamer" (a falta de llet, bona és aquesta pasta blanca...).

Oh quin plaer, viatjar de nit amb AirEgypt!

Contrallum

contrast

aigua

cocodrils,

Nasser,

Abu Simbel,

Setti,

calor,

lluny,

canvis,

pobresa,

senzillesa,

Nil,

Egipte.

Ancestralment modern

Tuniques i enllumenat public, sorra i graffiti. Què més puc dir?

Echar de menos

Tantas y tan distintas
maneras de echar de menos hay,
que echar de menos se convierte
no ya en acto, sino proeza.

De cuantas maneras posibles
se puede echar de menos
un beso, una palabra, un rostro,
o un amor.

Echo de menos el pasado,
un amor, un rostro, y mil besos,
pero ya se fueron,
me faltan, si, pero poco.

Echo de menos el presente,
que se me escapa, veloz
entre los dedos,
y ya nunca volverá.

Pero lo que mas echo de menos
es un futuro imaginado,
anhelado, y que, sospecho,
nunca será cumplido.

Echo de menos esas tardes,
que podriamos pasar en ese bar,
echo de menos esa salida del sol,
vista desde la playa,
me faltan ya todos esos besos
que nunca te daré,
me falta el calor de tu piel,
tu voz, tus pensamientos,
me faltas tú,
te echo de menos,
me faltas y nunca te tuve,
te veo y me faltas,
nunca te tendré...

Revelacio!

Les paraules sempre son les mateixes. El que canvien son els oients.

Nasser

Lluna plena sobre el llac Nasser
i el cant d'aparellament dels cocodrils
i les mirades intenses dels nens de Nubia,
jo he vist tot aixo,
us ho creieu o no.

He regatejat al Khal-Khalili,
he sentit els al-mohadins
cridant a l'oracio,
des dels minarets,
en plena nit.

He passejat en camell,
a la riba del Nil,
m'han rebut amb Carcadeh
en cases de parets blanques.

He mirat als ulls de la pobresa
i de la mera senzillesa,
he mirat als ulls de la gana,
i de la confusio de la gent.

He contemplat pobles,
exhibint la seva cultura
a l'aparador turistic,
per aconseguir dos euros.

I he apres a dir
Yala habibi,
i he apres a dir
la shokran,
i he apres a dir
aiwa, men fatlak,
i tambes se dir,
ana catalanian,
pero mai sabre dir,
que veia als ulls de Fatima
quan em demanava men fatlak
que li compres la nina,
o quan Mohamed em deia,
regalo ragalo, regala pulsera,
mentre conduia el meu camell.

Mai sabre explicar
el sol vermell sobre el Nil,
ni la lluna blanca sobre el llac,
ni els temples i els deus,
mai sabre descriure,
l'extrany color d'Egipte.

Me'n vaig

Ara entenc aquella gent que remugava i posava mala cara quan se n'anaven a Andalusia... tants dies fora de la meva ciutat se'm faràn costa amunt. D'acord que estaré visitant un dels bressols de la civilització, però serà com visitar un altre mon, un mon d'aquells que preferiiem que no existís, tancar els ulls i quedar-nos amb la imatge de la gent benestant de la Diagonal o Passeig de Gràcia, o amb els joves burgesos que ens queixem pel món en que vivim. No ho sé... suposo que anar a un país tan diferent fa que et replantejis coses...


Però no és això el que em fa més mal... potser el que em fot més es tenir que deixar de veureu's a tots... ara que em construit aquesta mena de reducte, aquest "grup" o digueu-li com vulgueu, aquest racó de mon on tots podem dir el que pensem, on, que collons, m'hi sento tan bé.

Trobaré a faltar als dos Freaks que ho comparteixen tot amb mi, els millors amics que tinc. Trobaré a faltar a la Bad Girl from London i als seus comentaris fora de lloc 8-). Trobaré a faltar a la rebel i als seus culebrons, i els culebrons de tots plegats, que deu ni do com la liem ultimament eh! Trobaré a faltar a la gent que em proporciona tabac (Marta x'D) i a la que té el novio a ESADE, i fins i tot trobaré a faltar a la gent aquesta a qui no trobaré a faltar (trobaré a faltar dir que no els trobaré a faltar, més aviat juju) Trobaré a faltar als Jerkis i les farres al Tio Canya, i a les matinades a Enfants i les xerrades d'última hora, i els Ló Cigaló de Baileys al bar del costat del Casal amb el molt honorable portaveu.

En definitiva, us trobaré a faltar a tots perquè tots sou part del meu món, sou els meus amics i deu dies son deu dies... I hi ha una persona a qui trobaré a faltar especialment... Una persona que fins fa poc no formava part d'aquest mon, però que ara destaca cada cop més i més i més i no puc deixar de pensar en ella... no m'he pogut acomiadar d'ella... però doneu-li un petó de part meva, encara que no li digueu que és de part meva... em quedaré més content així.

Gràcies a tots! Us estimo, per cursi i tòpic que soni.

Saltar

Aunque el mar vuelve nunca es el mismo mar
la tierra nos devuelve otro sol cuando gira
y todo tiende a huir y vuelve a empezar
y cambia de impresión cada vez que respira
y nadie sabe si esta vez es la vez
y todo lo que un día ocurrió se termina
y casi siempre todos quieren correr
pero hay que estar atento porque el mar se vacía...
La lluvia nunca vuelve hacia arriba
y si estuviste ahora luego no estás
y nunca más té vi y no fui nada en tu vida
y si no dudas todo puede pasar
y si no pasa siempre sana la herida
la lluvia nunca vuelve hacia arriba
No lo pienses mucho más...
SALTAR



(De l'Space de la Paloma x'D, que me l'ha passat l'Olga... no sé què és, però m'agrada)

Más cerca

Podría pasar horas,
escribiendo, divagando,
sobre lo que me pasa,
sobre quien soy,
y seguiría sin saber decir,
quien mueve los hilos,
quien me alejó de ella
para acercarme a ti,
quién el vil estratega,
que juega con nosotros,
egoista y caprichoso,
con humor de niño.

Podria decir que, es absurdo,
me estoy enamorando,
y aún así no diría, ni por asomo,
lo que me dice tu piel
cuando te tengo cerca.

Me dicen que estoy loco,
de acuerdo, lo estoy,
qué hay de malo en ello,
y cada dia va a peor,
y cada dia mas orgulloso estoy
de ser quien soy.

Y a cada dia que pasa
me gustaria estar,
un paso mas cerca de tus labios.

Correcció a l'equació primaveral (Rectificar és de savis, no?!)

Bé, ara hauria de corregir l'entrada de baix amb pels i senyals... però es que no m'enrecordo i amb lo lenta que va aquesta web...

En fii, que una de les A, la que dubtava entre V i X, doooncs un bon dia té clar cap a quin dels dos limits tendeix... no m'enrecordo del nom en clau del limit en questió, però bueno, us aguanteu... les coses ja estàn més clares, però...



Puta Primavera x'D!!!

[(A A A) = A · P - M + A - C/ L+ P + (A · A) · E] o equació primaveral

A, A' i A''. Tres amics inseparables a les portes de la primavera.

A se sent alliberat després de tant de temps de relació amb Z. A', com sempre, busca una relació que el satisfaci després de la fi dela seva relació estable amb R. A'', no satisfet amb la seva situació actual, comença a deixar volar la seva imaginació, que s'allunya de G, la seva parella.

A comença a fixar-se en V, cada cop més, cosa que també fa A'. Se sap que V sent predilecció per algun habitant de l'entorn. Per A i A', les opcions giren al voltant d'ells dos, conclusió lògica, o almenys per ells. A', al mateix temps, se sent dividit i amb caos mental, perquè no pot parar de pensar en X, però tampoc en V. Per altra part, A'' se sent cada cop més atret per N, símptoma de que la relació amb G no té massa futur, tot i que G segueix enamorada com el primer dia. N té parella estable.

A i A', pendents del cor de V, i A' intentant aclarir si tendeix més cap a X o cap a V, sense treure'n l'aigua clara. A, sense decidir-se a fer algun intent d'aproximar-se a V. A'', directament, decidint com deixar a G sense fer-li massa mal, mentre perd les " (o el cul xD) per N.






Puta primavera!!! x'D

Don't Cry - Guns'n'roses

Talk to me softly
There is something in your eyes
Don't hang your head in sorrow
And please don't cry
I know how you feel inside I've
I've been there before
Somethin is changin' inside you
And don't you know

Don't you cry tonight
I still love you baby
Don't you cry tonight
Don't you cry tonight
There's a heaven above you baby
And don't you cry tonight

Give me a whisper
And give me a sign
Give me a kiss before you
tell me goodbye
Don't you take it so hard now
And please don't take it so bad
I'll still be thinkin' of you
And the times we had...baby

And don't you cry tonight
Don't you cry tonight
Don't you cry tonight
There's a heaven above you babyA
nd don't you cry tonight

And please remember that I never lied
And please remember
how I felt inside now honey
You gotta make it your own way
But you'll be alright now sugar
You'll feel better tomorrow
Come the morning light now baby

And don't you cry tonight
And don't you cry tonight
And don't you cry tonight
There's a heaven above you baby
And don't you cry
Don't you ever cry
Don't you cry tonight
Baby maybe someday
Don't you cry
Don't you ever cry
Don't you cry
Tonight


*Don't cry, pleeeeze
and smile =)

Pequeño, inútil,
como el niño que
de tanto jugar con fuego
al final se quema.

Así me siento,
como un alumno maleducado
escuchando tras la puerta
conversaciones ajenas.

Así me siento si te miro,
si te hablo,
si te siento,
y si te pienso.

Y cuando ríes,
oh, que absurdo resulta,
cuando ríes todo parece
volver a su sitio.

Eres bella, no sé cuando,
ni como, ni cuanto,
y veo que todo esto
se me escapa de las manos.

Y cuando lloras,
me alzaría,
contra viento y marea,
para hacerte reir de nuevo.

Pero entonces recuerdo,
que solo soy el niño,
el niño tras la puerta,
el amor sin respuesta.







Solo un niño tras tu puerta.
Solo un amor sin respuesta.