dilluns, de juny 19, 2006

Morirse de amor

Por qué ríes? Me preguntas
riendo tu, cuando te miro y
sonrío, y río, y soy feliz.

Por qué lloras?, me dirías,
si en una noche oscura,
te mirara escondido
entre rayos de luna,
y viera aflorar en tu piel,
mi deseo de un mundo perfecto.

Por qué gritas? me interrogarias,
si me oyeras una noche gritar,
en pesadillas de miedo y dudas,
y pérdida, y desamor.

Por qué amas, por qué besas,
por qué ries, por qué lloras,
por qué tiemblas si te toco,
por qué saltas, por qué corres,
si te espero? me dirías si supieras
como te amo, como te pienso,
como te olvido y te descubro,
como te dudo y te aseguro,
como te extraño y como te sueño,
como te beso y te deseo,
como me rompo cuando te vas,
como reaparezco cuando vuelves tu,
como te adoro, como te rezo,
como me entrego, como me muero,
me muero de amor.

Parles,
el mon calla,
tremolo
i tot em balla,
i els teus llavis,
i els teus ulls,
i tot gira,
immutable
canviant permanentment,
i silenciosa,
anem ballant la dansa indecisa,
de l'amor redescobert,
de les tímides paraules
que tot ho canvien,
del sospir a cau d'orella,
i d'un 'No te'n vagis mai'
que surt del fons de l'ànima.

El còdol o poema sorgit d'una conversa amb la Yàiza

Com una pedra
duem l'amor, l'oblit,
del coll penjada,
i l'esquena sotmesa,
torta l'espinada,
pel seu pes.

Jo ho sé, el temps,
tu ho saps també,
és benèvol quan vol,
i polirà la nostra roca,
i l'alleugerirà i, rodona
com un còdol quedarà.

Tan lleuger i no voldrem
llençar-lo lluny,
ja no ens pesarà.
I el durem a la butxaca,
i, al costat, un munt de records.

diumenge, de juny 11, 2006

Sunrise in the loosers gap

Skies of fire
we all are liars,
and there's nothing, nothing we can do...

Hearts on fire
and secret desires,
nothing matters, nothing but you...

And now, just forgive me,
and girl, just believe me...

There's nothing on earth that can change
what I feel for you,
and it doesn't matter what I said
doesn't mater what I did,
I just can't be without you,
and listen, this is my heart
beating for you.

Pale moon rises,
and your eyes surprise me
everytime I look for you...

Night falls over
and I give up,
dead falls over,
hearts shut up,
it's game over,
wecome back,
to the loosers gap!

And now, jus forgive me,
and girl, just believe me...

There's nothing on earth...

dijous, de juny 08, 2006

Corazón coraza - Mario Benedetti

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
poruqe has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
poruqe te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro

porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.

Tourniquet - Evanescence

Una de les cançons més dures que conec, i cantada amb una passió per l'Amy Lee que em fa posar la pell de gallina, sobretot en directe.

I tried to kill the pain
but only brought more (so much more)
I lay dying
and I'm pouring crimson regret and betrayal,
I'm dying, praying, bleeding and screaming,
Am I too lost to be saved?
Am I too lost?

Mi God, my tourniquet,
return me to salvation
my God, my tourniquet,
return me to salvation...

Do you remember me?
Lost for so long
Will you be on the other side?
Or will you forget me?
I'm dying, praying, bleeding and screaming
am I too lost to be saved?
Am I too lost?

My God, my tourniquet,...

Return me to salvation...

I want to die!!

My God, my tourniquet...

My wounds cry for the grave
my soul cries for deliverance,
will I be denied, Christ? (christ)
Tourniquet,
my suicide!

Taking over me - Evanescence

You don't remember me,
but I remember you
I lie awake and try so hard
not to think of you

But who can decide what they dream, and dream I do

I believe in you
I'll give up everything just to find you
I have to be with you
To live, to breathe
You're taking over me

Have you forgotten all I know, and all we had
You saw me mourning my love for you,
and touched my hand
I knew you loved me then

I believe in you
I'll give up everything just to find you
I have to be with you
To live, to breathe
You're taking over me

I look in the mirror and see your face
If I look deep enough
So many things inside that are
Just like you are taking over

I believe in you
I'll give up everything just to find you
I have to be with you
To live, to breathe
You're taking over me

I believe in you
(I believe in you)
I'll give up everything just to find you
I have to be with you
To live, to breathe
You're taking over me (taking over me)
You're taking over me (taking over me)
Taking over me

Cada cop - Lax'n'busto

Cada cop que miro d'arreglar
el que no faig bé,
sento que estic pitjor encara.

Cada cop que enrere vull anar
per començar,
senbla com si estigués més lluny.

Cada cop que hi torno és com un rellotge
que s'hagi desmuntat,
mhmhmh, peçes i peçes
que no sé mai com ordenar...

Cada cop més difícil se'm fa tenir-te
aquí sempre al meu costat...

Dues espases afilades caminant damunt d'un fil
que demà es pot trencar, més val no esperar...

Com sol a la nit, com lluna al matí
és com foc al bosc quan tu ets amb mi,
no és poder o voler,
ni tan sols es fe,
potser ja és escrit
i no s'hi pot fer res...

Cada cop que surto ara al carrer,
miro a la gent, noto com si hagués estat fora,
cada cop que penso en el que he fet,
doncs ha passat molt temps,
no sé mai per on començar...

Cada cop que respiro
és com si l'aire em portés noves olors...
mhmmm dolçes i amargues
que em fan estar en un altre mon...

Cada cop que desperto m'assento i penso
si encara estic somiant...

Però quan la sort t'abandona no hi ha un camí per triar,
no vas mai a cap lloc, més val esperar!

Com sol a la nit...

Jo no puc riure a la mort,
ni del meu pitjor enemic,
no estic fet així ni així seré mai, jo ho sé!
saps tu que el temps dirà
on ens ha portat el vent,
i si em necessites mai,
volaré en contra...!

Com sol a la nit...

On poder anar?

Sols, hem vingut de les estrelles enllà
i hem de tornar a ser partícules que floten en l'espai.
Nous reptes que faràn moure les certeses vindran,
desperta't, has d'integrar el que t'envolta,
fa massa temps que no t'escoltes...

Hem buscat i hem anat fent camí,
i quan ens hem perdut, n'hem pogut sortir...

Sols, a l'aventura de la vida hem jugat
i ens hem preocupat, hem pogut compendre els altres i els seus mals.
Mentides, quedaràn tan adormides, no es veuran
i junts anirem al cim més alt de les muntanyes
o a les profunditats del mar...

On poder anar, si cal tornar a començar...
On poder anar? Si cal tornar a començar...

Mira el cel, quina nit més especial
tens oberts els ulls de bat a bat.
Amb tu hi seré sempre.
Per davant nostre hi ha un gran dia, una possible sortida, (on poder anar?)
un mur en blanc per oblidar si cal tornar a començar, (si cal tornar a començar...)
cercant les puntes dels teus somnis per tornar-los a pescar, (on poder anar?)
que et refresquin la memòria, allà hi ha un lloc on poder anar. (si cal tornar a començar?)

On poder anar si cal tornar a començar...
On poder anar, si vols tornar a començar...

I'm so sorry...
I need you

dimarts, de juny 06, 2006

Rimas - Bécquer - Selecció pel moment actual

XLIII

Dejé la luz al lado, y en el borde
de la revuelta cama me senté,
mudo, sombrío, la pupila inmóvil
clavada en la pared.

¿Qué tiempo estuve así? No sé; al dejarme
la embriaguez horrible del dolor,
expiraba la luz y en mis balcones
reía el sol.

Ni sé tampoco en tan terribles horas
en qué pensaba o qué pasó por mi;
sólo recuerdo que lloré y maldije,
y que en aquella noche envejecí.

****************************************

XLVI

Me ha herido recatándose en las sombras
sellando con un beso su traición.
Los brazos me echó al cuello, y por la espalda
partióme a sangre fría el corazón.

Y ella prosigue alegre su camino,
feliz, risueña, impávida ¿y por qué?
Porque no brota sangre de la herida
¡porque el muerto está en pie!

*****************************************

LXXVIII

Una mujer me ha envenenado el alma,
otra mujer me ha envenenado el cuerpo;
ninguna de las dos vino a buscarme,
yo de ninguna de las dos me quejo.

(...)

***********************************************
No preguntes, només poesia

dilluns, de juny 05, 2006

Viatgers

Viatgers de la nit,
amb la pell esquerdada,
pel fred i el vent punxegut,
que els hi gela la mirada,
llunyana de tot pensament.

Viatgers del mateix tren,
comparteixen el camí,
es miren, s'esborren,
s'obliden, se'n van.

Viatgers desconeguts,
personatges aliens,
que es creuen, no es veuen,
es miren, sempre dubten.

Mira'm, deixa pas a la calor,
recorda'm, no agafis aquest tren,
que no se't trenquin els records,
amor, salta amb mi del tren!

diumenge, de juny 04, 2006

Volver

Volver, aunque solo un instante,
a verme reflejado en tu pupila,
a ver tus labios entreabiertos,
esperándome.

Volver a ver tu pelo,
recortándose contra el cielo azul,
volando alborotado,
como en un sueño.

Acariciar una vez más tu piel,
y sentir tu aliento en mi cuello,
y tu cálidez calmante,
y sentir el vendaval delirante...

Volver a abrazarte una vez más,
y una vez más hacerte mia,
mi vida, te eché de menos,
y ahora, caerá todo de nuevo en el olvido.

divendres, de juny 02, 2006

I em diràs

I em diràs que és ridicul, que és absurd, que m'he begut l'enteniment, que ja no hi toco, però més igual, he de dir-ho, ja més igual, si no, revento.

Nina, no te'n vagis,
que les hores al teu costat
tenen un gust més dolç,
nina, queda't amb mi,
que m'adono que sense tu,
no soc sino pols.

Nina, cada dia que passa m'adono que el que sento és més fort.
T'estimo :$

dijous, de juny 01, 2006

Ets...

Ets l'estel que brilla en el meu horitzó,
ets origen i causa, de finals i efectes,
ets allò que m'omple de nit i de dia,
que alimenta somnis i alegries,
ets, ets, ets i prou,
i això ja és molt,
si fins fa poc no eres,
res mes que res,
i ara ho ets tot,
diguem quin és el secret,
que s'amaga als teus ulls,
que fa que m'hipnotitzin,
i em robin les paraules,
una a una,
fins que només queda el teu nom?