Parles,
el mon calla,
tremolo
i tot em balla,
i els teus llavis,
i els teus ulls,
i tot gira,
immutable
canviant permanentment,
i silenciosa,
anem ballant la dansa indecisa,
de l'amor redescobert,
de les tímides paraules
que tot ho canvien,
del sospir a cau d'orella,
i d'un 'No te'n vagis mai'
que surt del fons de l'ànima.
4 comentaris:
friki callaa!!!
Quins dos comentaris més.. explícits.. jaja vinga estimeu-voos! ^^
[ i que bonic el poema pitik! :) ]
un petunàs!
Vale, vale, ho accepto. He hagut de llegir 5 o 6 poemes teus, però ara ja ho puc dir: ETS MOLT BO!!
Buff... qui ho havia de dir! No tens pinta de poeta, saps?
És molt xulo aquest. Encara més fres, més senzill i més bonic que el que té comentat fa un moment, que està en castellà.
Per cert, amb aquest ja em deus dos o tres comentaris.... i no "quedes a deure", eh....
Yáiza
Your are Nice. And so is your site! Maybe you need some more pictures. Will return in the near future.
»
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici