dilluns, de juny 19, 2006

Parles,
el mon calla,
tremolo
i tot em balla,
i els teus llavis,
i els teus ulls,
i tot gira,
immutable
canviant permanentment,
i silenciosa,
anem ballant la dansa indecisa,
de l'amor redescobert,
de les tímides paraules
que tot ho canvien,
del sospir a cau d'orella,
i d'un 'No te'n vagis mai'
que surt del fons de l'ànima.

4 comentaris:

A la/es 11:23 p. m. , Blogger Underneath ha dit...

friki callaa!!!

 
A la/es 4:23 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Quins dos comentaris més.. explícits.. jaja vinga estimeu-voos! ^^

[ i que bonic el poema pitik! :) ]

un petunàs!

 
A la/es 12:32 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Vale, vale, ho accepto. He hagut de llegir 5 o 6 poemes teus, però ara ja ho puc dir: ETS MOLT BO!!
Buff... qui ho havia de dir! No tens pinta de poeta, saps?
És molt xulo aquest. Encara més fres, més senzill i més bonic que el que té comentat fa un moment, que està en castellà.

Per cert, amb aquest ja em deus dos o tres comentaris.... i no "quedes a deure", eh....

Yáiza

 
A la/es 11:35 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Your are Nice. And so is your site! Maybe you need some more pictures. Will return in the near future.
»

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici