dissabte, de gener 06, 2007

De nada

Los acordes mutantes de una canción recién descubierta
se deslizan deliciosamente por la pared recién pintada,
mientras afuera una nieve -fruto, más que nada,
del deseo de ver nieve- silenciosa y gélida empapa el asfalto,
y el intenso fluir del tiempo imparable se detiene un instante,
para rozarme con la punta de los dedos.

Ritmica marea de sentires y pesares,
y sonrisas y escalofrios,
ritmico devenir de momentos infinitos
que no significan nada, nada en absoluto,
que pasaran al más merecido olvido,
y no por eso valdrán menos.

Y tu voz sonará en el telefono,
y te diré que aquí y ahora,
por fin me habia decidido
a escribir algun verso.

Y me dirás que te sabe mal
haber interrumpido...

¿Como va a saberte mal,
si eres tu mi única musa?

4 comentaris:

A la/es 9:55 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

bluº

m'agrada que escriguis
bluº

altre cop

bluºbluºº

 
A la/es 10:40 p. m. , Blogger Underneath ha dit...

Hi! my name is tufusku! xD xD xD

 
A la/es 5:22 p. m. , Blogger Yáiza ha dit...

Oooiiixxx, poeta!!

Què se n'ha fet de tu? I de la teva inspiració? Fa segles que no penges res de nou... I que no parlem. Va tot bé? Això espero...!

[revisa accentuació: teléfono, rítmicas, había]

patonas al nas!!

 
A la/es 11:37 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Saps q et considero un mestre. Avui, però, n'estic llegint uns quants d'una tirada i .. no m'arriben com ho han fet sempre. El primer paràgraf d'aquest (de moment) és l'únic record a aquell regust amarg dels teus versos, de la teva màgia..dins la meva memòria.

Peres

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici