Vint-i-cinc versos per la lluna

Rites embogits
a una lluna fugissera,
de nit, druidic espectacle,
cala foc a la pedra
la mirada selenita.

Sobre els terrats viatja,
sense jutjar ni distingir,
ens mulla a tots,
folls i sans,
nocturna mascarada.

Sempre blanca,
pura i traidora,
sempre amaga, orgullosa,
la seva cara fosca,
sempre mitjes veritats...

Presonera eterna
d'un cicle sense fi,
creix, brilla austera,
decreix, fuig,
ens nega la seva llum.

Sempre un ull entre nuvols,
sempre un forat en la realitat
sempre far pels amants,
lluna protectora, lluna traidora.