dilluns, de novembre 06, 2006

Tic tac

Tic tac, tic tac,
avançen impíes
les busques del rellotge,
tic tac, tic tac,
ens porten el futur,
sense pressa, sense pausa.

Els teus ulls, les teves mans,
prou de glops de realitat,
la teva veu, el teu amor,
vull que sigui una riuada,
sense pressa, sense pausa,
estimar-nos perque si,
i no fugint de suposats perills,
reals o imaginaris.

Tic tac, tic tac,
saps que em diu, el rellotge?
Tic tac, tic tac...
vull passar la vida amb tu.

4 comentaris:

A la/es 1:53 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

rellotges a voltes avances quan voldriem aturar-ho tot, que semblen aturar-se quan voldrien sortir corrents.. amic i enemic dels enamorats, el temps..

L'últim vers...aixxx...

estic toveta, suposu..

ets un geni!

=Peres=

 
A la/es 10:21 p. m. , Blogger Yáiza ha dit...

àlvaro coi... quins poemes... que toquen la fibra, home!!

estimar-nos perque si,
i no fugint de suposats perills,
reals o imaginaris.

mmm... estimar pel sol fet d'estimar. Fora pors!! M'agrada!!

Mmmmm... té molta musicalitat aquest poema. T'he dit algun cop que t'admiro?? (només com a poeta eh...) :P és broma poma!!

Un patunacu!

Yáiza

 
A la/es 11:28 p. m. , Blogger carlota ha dit...

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
i jo^^

 
A la/es 2:22 p. m. , Blogger ALBA ha dit...

El temps...tan de bó s'aturés en els bons moments i akets duresins per sempre. Vivim contra el temps, però no podriem viure sense ell. Sense temps res no existiria.

M'ha encantat el teu poema! No sé que dir per descriure'l. ;)

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici