divendres, de gener 19, 2007

Tuyo siempre

Te entrego mi alma invicta deshauciada
te la regalo me desgarro me deshago
te entrego mi vida entera y me hago tuyo
me sorprendo te sorprendo no despierto
de este sueño en que mi realidad se ha convertido
y que dure y que no termine y que mi alma sea tuya
para siempre por ahora por que quiero
y que tus besos sean el maná que me da vida
alimento sustento vida
y que mi amor sea tu luz en los dias mas oscuros
pues es tuyo y nunca te abandona
tatuame en tu piel y llevame contigo
en la noche en las dudas en silencio
y gritalo a los cuatro vientos
que te quiero que me quieres que somos uno
y jamás jamás olvides
que te adoro que te busco que te quiero

dilluns, de gener 08, 2007

Apendre a dibuixar-te

Vull apendre a dibuixar-te
en qualsevol lloc,
a camins de besades,
que la llengua, avesada,
mai deixi de blasmar-te.

Vull aprendre't de memoria,
poder, sempre, resseguir-te,
coneixer-te en tot moment
que les puntes dels meus dits
et tinguin sempre present.

Vull saber assaborir el gust
salat de les nits
que hem passat junts,
tan sols fent un petit esforç,
tot plegat, joc de memòria.

Vull tansols tancant els ulls
tenir-te aquí
entrar-te dins,
ser tan teu,
fer-te tan meva,
que mai puguis ser lluny.

dissabte, de gener 06, 2007

Recorro, delirant, la teva pell nua,
volent, amb les mans, abastarte tota,
màgica terra dolça, fertil...
I sé que si ens mosseguem sencers,
no ens desgastarem,
sino que ens sentirem
a cada instant més plens...

Tasto endelit cada un dels teus racons,
jugo amb foc quan, encès,
mossego els teus mugrons
i les nostres pells suades
esdevenen tot un mon...

m'encadena un desig tirà,
desig de tu, del teu amor,
de la teva pell nua i bullent,
de la teva veu...

De nada

Los acordes mutantes de una canción recién descubierta
se deslizan deliciosamente por la pared recién pintada,
mientras afuera una nieve -fruto, más que nada,
del deseo de ver nieve- silenciosa y gélida empapa el asfalto,
y el intenso fluir del tiempo imparable se detiene un instante,
para rozarme con la punta de los dedos.

Ritmica marea de sentires y pesares,
y sonrisas y escalofrios,
ritmico devenir de momentos infinitos
que no significan nada, nada en absoluto,
que pasaran al más merecido olvido,
y no por eso valdrán menos.

Y tu voz sonará en el telefono,
y te diré que aquí y ahora,
por fin me habia decidido
a escribir algun verso.

Y me dirás que te sabe mal
haber interrumpido...

¿Como va a saberte mal,
si eres tu mi única musa?