Oh no!

Cuantes vegades he dit
aquest cop descansaré,
demanaré un temps mort
que sigui tot per a mi?

Cuantes vegades m'ho he dit,
tot convençut, i sempre he acabat
feliç, i al mateix temps decebut?
Però feliç, sobretot feliç.

I ara arribes tu
i desmontes el meu pla,
i ara que he de fer,
apart de pensar en tu?

I ara torno a ser
un titella absurd,
en les mans del caos,
a les teves mans.

Sempre són petons robats,
en qualsevol sala fosca
el que em treuen el son
i em donen la vida.

Sempre petons robats,
i desitjos impossibles,
sempre el mateix problema,
estic enamorat de l'amor.