dimarts, de març 28, 2006

m'encanta

Sorprendre'm mirant-la,
com qui mira per la finestra,
sense adonar-se de res...

Descobrir-me somrient,
desfent-me com sucre calent,
cremant desitjos a foc lent...

Ja em torna a passar,
tornar a dissimular,
a riure i a callar...

Trobar-me demanant,
un somriure, un sol gest,
una paraula, o un fet...

M'encanta
Fer-la riure,
Odio
Dir-li adéu.
Somric
Si ella em parla.
Feliç
Si ella m'entén.

dilluns, de març 27, 2006

Consejos - Antonio Machado

Sabe esperar, aguarda que la marea fluya
-así en la costa un barco- sin que al partir te inquiete.
Todo el que aguarda sabe que la victoria es suya;
porque la vida es larga y el arte es un juguete.
Y si la vida es corta
y no llega la mar a tu galera,
aguarda sin partir y siempre espera,
que el arte es largo y, además, no importa.









iahhahhahahahaah I'm not in a hurry!!!
I like her... so happy =)

divendres, de març 24, 2006

Iahahahahahahahahhahahahaha

Ai mare!

Un altre cop.
Mirar i callar,
o parlar,
tant és,
i fer-la riure,
és absurd
insensat
i inesperat,
estic sonat?
Si!
I m'encantaaaaa!
I ara, què passarà?
M'és ben igual,
però m'agrada,
iahahahahahahahahahahahahaaa

diumenge, de març 19, 2006

Aquí o allà

Aquí o allà,
fugir o continuar,
continuar, a quin preu?
Fer-se mal i anar endavant,
o caure i saber que algun dia
et tornaràs a aixecar?

La decisió,
a les teves mans.

dissabte, de març 18, 2006

Emtpy

Vacío, tan vacío,
y ya no sé porqué,
ya sequé las lágrimas,
ya te olvidé,
y aún así me siento
inútil, tan inútil,
como si fuera solo
el parpadeo de un deseo,
o el olvido de un recuerdo.
Como si mi paso no dejara
rastro o huella.

Absurdo, es tan absurdo
hablar con la pared
y contarle que te sientes
tan absurdo...

Adónde voy?
Porqué no vuelvo?
Hace frío,
esta oscuro y tengo frío,
y solo quiero,
perderme en mi lugar secreto...

dijous, de març 16, 2006

Otra piel

En el momento de partir ya sabía
que otros días vendrían,
en que podría mirar todo esto,
y reir, o por lo menos no llorar.
Y saber que hay otra piel,
en esta historia de historias,
solo hace aparecer un hueco,
aquí dentro, entre el orgullo
y el olvido.
Y saber que habrá mas besos,
y mas amaneceres,
y miradas furtivas,
me consuela,
como lo hace esa sonrisa de tus labios.
Y saberme mudo testigo,
no tiene nada que ver,
solo que este vacío que dejaste
a veces duele,
no mucho,
solo ese poco de las viejas cicatrices,
que se resienten cuando llueven
i te hacen cojear.
Ya te dije, no mucho,
solo un poco,
de vez en cuando,
una mirada robada,
y una sonrisa,
y una frase,
un recuerdo,
o poesia,
visiones fugaces
de lo que fué,
pero ya lo sabes,
no mucho,
solo viejas cicatrices,
que se curaran,
por lo menos,
en otra piel,
la que tu beses.

dimarts, de març 14, 2006

No clue

Feel the void around
see that every step I take,
it's just the biggest mistake I've made,
but I always superate myself.

And she's in the room besides, crying,
and my heart is broken, just dying,
but I'm not gonna wake up anymore,
because I've get so numb, so indifferent,
I'm not gonna wake up anymore,
tired of doing everything to get no clue
of what to do.

Feel that's wrong it all,
see that every step I take
brings more cries and pain,
and I can always supperate myself.

And she's standing on the door, shouting,
and I'm sitting here, just dying,
I'm not gonnamove anymore,
because it's so useless, I'm so faithless,
I'm not gonna wake up anymore,
tired of doing everything and get no clue
of what to do,
of what to do,
no clue,
of what to do,
with you.

divendres, de març 10, 2006

Te quise, te quiero, te miento.

Te quise,
y digo la verdad,
te quise,
y miento,
pues te quiero,
siempre será así,
siempre habrá un lugar
para el recuerdo
en los templos del olvido.

Te quiero,
y digo la verdad,
te quiero,
y miento,
pues ya no te quiero
como te quise.
Siempre habrá lugar
para el olvido
en el camino de la vida.

Te quise y te quiero
pero te miento,
pues un te quiero y un te quise
nunca serán el mismo verbo.
Te quiero y te quise,
es cierto,
pero sale el último tren
a las estepas del olvido,
escala en la felicidad,
sin parada en el recuerdo.

Ya no hay tiempo
para ti,
ya no hay tiempo para mí,
seguiré avanzando,
tus besos olvidando
y pensando
que te quise, que te quiero,
y sin embargo no te miento
cuando digo
que ya no te quiero.

Si llega un día...

Todo era blanco cuando, de niño,
miraba el mar y creía que el mundo
terminaba donde olas y nubes se encontraban.

Todo era nuevo y sin embargo conocido
cuando, en mis ojos de recién nacido
se reflejaba el sol poniente.

Tardes interminables de verano
con sabor a sol cansado, a un mundo
inmóvil, relajado, feliz así, enajenado.

Poco a poco, aprendí a llorar,
a pasar noches en vela y
desear que terminara
o rezar por que no lo hiciera,
aprendí a llorar por dentro
y esbozar una sonrisa,
y a decir lo que pienso
pero sin demasiada prisa.

Poco a poco, golpe a golpe,
aprendes a confiarte mucho,
y a muy pocos sin embargo.

Y poco a poco, beso a beso,
vas aprendiendo a amar,
a beber de besos robados,
a leer en los ojos
de amantes abrazados.

Y todos, poco o mucho,
y gesto a gesto,
aprendemos de caricias
más allá de lo prohibido,
en alcobas oscuras,
en recuerdos ocultos.

Y de pronto, un día, miras atrás,
y ves que, sí, aprendiste a amar,
y a besar, y a hacer feliz,
pero también a odiar, a golpear
y a hacer sufrir.

Que el blanco de los ojos de tu mundo
se transforma día a día en gris,
y solo quieres volver atrás.

Y aprendes a vivir colgado de un hilo
y tus propias mentiras te mantienen vivo
y olvidas quién eres y a quién buscas,
ignoras a quién conoces y a quién le importas,
solo eres una hebra mal tejida, un soplido,
una burla de recuerdo; y lo que amas
se te escapa entre las manos.

Y quisieras morir y aprender a olvidar
a olvidar que un día viste tu vida oscurecer
y prefieres no pensar, y solo caminar,
adelante, siempre atrás, nunca a ninguna parte.

Si este día llega, escúchame ahora,
si este día llega, negro e inoportuno,
en que la luz se vuelva sombra
y nuestras vidas pierdan todo sentido
y nos espere solo el vacío cruel
del silencio embalsamado, búscame,
corre, huye, encuentra mi mano,
y llévame de nuevo a ese lugar
donde solo tú y yo sabíamos llegar,
ese lugar copado de silencios llenos
de todos los significados, a esas tardes
infinitas, a las caricias indiscretas,
a los besos robados y sonrisas arrancadas
por la fuerza a las lágrimas,
a los planes de futuro y esperanzas encontradas,
donde solo veo sombras,
a ese cáliz de sueños que me diste de beber,
al sabor de juventud de tus labios virginales,
a los retos imposibles, las distancias insalvables,
ese palacio que, ¿recuerdas?, construimos
con cimientos de esperanza absurda,
que elevamos de inocencia,
y que se tornó ignorancia.

Si ese día viene, llévame al lugar
que tanto fue, que ya no existe,
que nos robamos de tanto hablar
de amor desesperado.

Llévame contigo si un día vuelves,
tráeme contigo si un día te vas.

diumenge, de març 05, 2006

Nena

Nena, que tanta raó tens sempre
nena, que a tothom entén tan bé,
nena, a qui la veritat acompanya,
nena, deixa'm parlar-te.

Nena que jugues a ser dona,
nena que jugues amb joguines
de carn i ossos,
nena, t'equivoques.

Quan tens por ataques,
tu dius que no,
però ho fas,
avui ho he vist.

Nena, gavina lliure,
de tan lliure que ets
la llibertat t'ha empresonat,
la fredor t'ha congelat.

T'empetiteixes, cada cop més,
a cada pas, més joveneta,
a cada pas, més immadura,
no ho negaré, m'has decebut.

Tan, tan nena, i no te'n adones,
tan, tan responsable,
tan eixerida, tan cega,
tan forta, tan de pega.

I el dia que vulguis sortir
de la closca de coco on t'amagues,
veuràs que no hi ha res,
només copra agre.

Nena que juga a ser dona,
nena que no sap qui és,
nena que vessa de pena,
t'equivoques, nena.

Está bien

Está bien,
me callaré.
Tu ganas,
me iré.

No quiero que me odies
aunque yo quisiera odiarte,
para poder borrarte
y volver a dibujarte.

Pero está bien,
me callaré,
tu ganas,
me iré.

Aunque miento si te digo
que no te esperaré
con el alma arrancada a dentelladas
y el recuerdo vivo de tu voz.

Está bien,
me callaré,
tu ganas,
me iré.

Estoy vacío, no soy nada,
estoy partido, no soy nadie.
Soy cobarde, quiero verte,
soy lamentable, te quiero.

Está bien,
me apagaré,
tu ganas,
moriré.

Buit

Em sento buit,
em sento sol,
em sento mort.
Res va bé,
potser soc jo
qui no va bé,
no ho sé.
Però crido i crido
i ningú em sent.
Tothom se'n va,
i al cap del dia,
que em queda?
Retrets i crits,
i voler volar
i no tornar-me a aixecar.







*si tanta molestia soc per tothom potser el millor que puc fer es esborrar-me*
*quan tots t'envien a pendre pel sac, al final els hi fas cas*

dissabte, de març 04, 2006

Sembla tortura
deliri cruel
núvols d'alcohol
i llàgrimes al lavabo.
Sembla un regal
caigut del cel,
avui és un dia
on tot va al revés.
Ja ho saps,
t'ho dic sempre
t'estimo i t'odio
t'odio i t'estimo
i no se per què.
No puc seguir,
amb el somriure
penjat dels llavis
com una llufa
dels Sants Innocents.
Beurem una mica,
ens farem els suecs,
mira a una altra banda,
i riu per un no-res,
no, no puc més,
crits inaudibles,
aguanta, riu un pel més,
que al final s'ho creurà,
em moro, em cremo per dins,
aguanta noi aguanta,
que servirà per res?
Amb tant d'alcohol,
l'excusa és fàcil,
visita al lavabo,
recolzat a la paret,
mort de ràbia,
mort d'amor,
mossegant-me les mans
per no cridar,
cridar de ràbia,
cridar d'amor,
seure a terra
i mirar el sostre
i plorar com un nen.
Avui tots m'abandonen
i tu desprens la màgia
que saps que em torna boig.
Un cop més sotmès
a la teva aura ufana,
de seguretat, de facilitat,
tot va bé si ets a prop,
a prop, però tan lluny alhora,
dissimula, surt d'aqui,
eixuga les llàgrimes,
no ho notarà.




*Quin fracàs de dia

Ulls cremant
de llàgrimes amargues,
al llarg dels anys s'aprèn
les coses bones no duren sempre.

I que se suposa que he de fer ara?
Sempre vas voler el que jo no tenia,
i t'ho vaig donar igualment.

Aixi que emporta-t'ho tot
i deixa'm a mi buscant,
buscant el que no tinc.
Emporta-t'ho tot
i deixem a mi buscant
buscant el que no hi és.

Estic esperant que em diguis
que m'equivoco quan dic
que no podia esperar que et quedessis sempre.

Retiro tot el que vaig dir
paraules que vas dur als llavis,
com si signifiquessin tant...

A vegades sento que podria
desaparèixer de la terra,
faig més mal que bé,
no sé si val la pena
perdre el temps en tot això.

Així que emporta-t'ho tot
i deixa'm a mi buscant
buscant el que no tinc.
Emporta-t'ho tot
i deixa'm a mi buscant
el que no hi és.

Digue'm que m'equivoco,
si dic que no et podies quedar sempre,
no saps com ho espero...






*versió catalana de la cançoneta*
*ara si que potser en faré una adaptació*
*però no té gaire mèrit, parla del mateix que parlo jo sempre*

oh my darling, you were wonderful tonight(8) (Eric Clapton)

dimecres, de març 01, 2006

My eyes burn - Matcbook Romance

My eyes burn from these tears
You think you'd learn over these years
Good things won't last forever
So what the hell am I supposed to do
You only wanted the things that I couldn't give to you
And you had it all anyway

So take take everything and leave me scrambling
Reaching for something that wasn't there in the first place
So take take everything and leave me scrambling
Reaching for something that wasn't there in the first place

Tell me i'm wrong when I say
I can't expect you to spend forever with me
I live for that single moment

I take back everything i've said
You wore those words on your lips
As if they meant anything anyway
Sometimes I feel I could drop off the face of the earth
It seems I do more harm than good
And I don't know if it's worth me loosing sleep over this

So take take everything and leave me scrambling
Reaching for something that wasn't there in the first place
So take take everything and leave me scrambling
Reaching for something that wasn't there in the first place

Tell me I'm wrong when I say it
I can't expect you to stay forever with me
I live for the single moment

So take everything and leave me scrambling
Reaching for something that wasn't there in the first place
So take take everything and leave me scrambling
Reaching for something that wasn't there in the first place
So take take everything and leave me scrambling
Reaching for something that wasn't there in the first place

Midwest love affair; I bend when I am bored.
Late night liquor blue,
Will lead me to the floor.
Can "we" fake it?
Can "we" make believe?
I'm so full of love,
It deeply sickens me.

But all I could do was close my eyes,
And cross my arms and hope to die.
'Cause "you" don't fucking listen,
When I'm around.
The least "you" could do is take it back;
All the vicious remarks and verbal attacks.
'Cause I can't fucking stand it.
When "you're" around.

Midwest aftermath: the rumors start to rise.
Did I truly do the things that "you've" described?
They must hate me, every single one.
It just sickens them, what I consider fun.

But all I could do was close my eyes,
And cross my arms and hope to die.
'Cause "you" don't fucking listen,
When I'm around.
The least "you" could do is take it back;
All the vicious remarks and verbal attacks.
'Cause I can't fucking stand it.
When "you're" around.

But all I could do was close my eyes,
And cross my arms and hope to die.
'Cause "you" don't fucking listen,
When I'm around.
The least "you" could do is take it back;
All the vicious remarks and verbal attacks.
'Cause I can't fucking stand it.
When "you're" around.

No I can't fucking stand it, when "you're" around.
No I can't fucking stand it, when "you're" around.