Sembla tortura
deliri cruel
núvols d'alcohol
i llàgrimes al lavabo.
Sembla un regal
caigut del cel,
avui és un dia
on tot va al revés.
Ja ho saps,
t'ho dic sempre
t'estimo i t'odio
t'odio i t'estimo
i no se per què.
No puc seguir,
amb el somriure
penjat dels llavis
com una llufa
dels Sants Innocents.
Beurem una mica,
ens farem els suecs,
mira a una altra banda,
i riu per un no-res,
no, no puc més,
crits inaudibles,
aguanta, riu un pel més,
que al final s'ho creurà,
em moro, em cremo per dins,
aguanta noi aguanta,
que servirà per res?
Amb tant d'alcohol,
l'excusa és fàcil,
visita al lavabo,
recolzat a la paret,
mort de ràbia,
mort d'amor,
mossegant-me les mans
per no cridar,
cridar de ràbia,
cridar d'amor,
seure a terra
i mirar el sostre
i plorar com un nen.
Avui tots m'abandonen
i tu desprens la màgia
que saps que em torna boig.
Un cop més sotmès
a la teva aura ufana,
de seguretat, de facilitat,
tot va bé si ets a prop,
a prop, però tan lluny alhora,
dissimula, surt d'aqui,
eixuga les llàgrimes,
no ho notarà.




*Quin fracàs de dia