L'espigó

Vent gelat
i fred, i aigua,
i darrere meu
la ciutat,
cigarret als llavis,
i plans de futur,
el mar em fa pensar.

Ones, fortes, furioses,
cada cop més amunt
cada cop més aprop,
em mullen sencer
i passa un avió
i segueixo pensant
i segueixo fumant.

Es fa de nit
sobre Barcelona
i jo no miro
altre cosa que el mar,
feia massa que no el veia,
feia massa que no somreia,
mirant l'altre costat.

I un estol de gavines
passa, saludant,
i un vaixell salpa,
titanic, gegant,
ple de vides, de fugides,
les ones em mullen,
em mullen els ulls.

L'olor de sal
em duu records
d'abans d'ahir,
de més enllà,
de temps tranquils
d'anhels banals,
de crits futils.

Segueixo pensant,
em segueixo mullant
segueixo fumant
segueixo mirant
segueixo plorant,
encara, plorant...
encara... plorant-te.