Ja mai més? Ja mai més.

Ja mai més tornarà
el fanal del carrer Mallorca
a apagar-se,
cohibit, al nostre pas.

Ja mai més tornarà
el cambrer del vell Shawarma,
a mirar-nos,
envejós, mentre abraçats xerrem.

Ja mai més sonarà
el telèfon i sentiré
la teva veu,
dolça, parlant del seu dia.

Ja mai més esperaré
que la llum sigui vermella,
simple excusa,
per aturar-me i besar-te.

Ja mai més es buscaràn,
els ulls, les mans,
ja mai més es trobaràn
les ments, els llavis.

Ja mai més t'esperaré,
recolzat a la paret,
a l'Escola,
ni vindré a Gràcia.

Ja mai més em mullaré
esperant veure el teu rostre
al carreró de Sarrià,
brillant.

Ja mai més convertirem
els segons en hores
asseguts al sofà,
filant les hores.

Ja mai més el gat
m'observarà, curiós,
ja mai més hi parlaré,
per divertir-te.

Ja mai més trucaré
al sisè segona...
"Que hi és...?"
Ara baixa...

Ja mai més tornaré
enrere, quan m'hagi despedit,
per fer-te, mig avergonyit,
l'últim bes... "Fins demà, amor..."

Ja mai més serem,
com tu vas dir,
poesia quan som junts,
i s'haurà trencat la rima.

Ja mai més els meus mots
viuràn un particular romanç
amb les teves orelles,
i els meus llavis marxaràn.

Ja mai més podré olorar
les aromes del teu coll,
i ja mai més et besaré
com ho feia, tendrament.

Ja mai més les meves mans
recorreràn la teva pell,
ja mai més ens sentirem
un huracà impacient.

Ja mai més, res.

Ja mai més.



Res.




*Ahir a la nit va fer quatre mesos del sopar del Puigcercós*
*Dimecres a la nit va fer quatre mesos de la nit màgica, de la primera*
=( so sad