Conversa

-Ei, nano! Com estàs?
-Pse, mira, anar fent...
-Ui, que ha passat res? Va va, que et conec massa bé, a tú te'n passa alguna... Tot bé amb la nòvia?... Ui, ja veig que el problema és aquest... Va, va, seiem aquí, que l'Àngel ens portarà una cerveseta...
-Beurem per oblidar, eh...
-És el millor motiu! Però va, va, explica!
-Res, que ho hem deixat... Ho vem deixar fa dues setmanes i bffff... ho porto com puc... I a sobre res hi ajuda...
-Com vols dir?
-Que tot plegat és una merda d'aquelles que sembla que no te l'acabes mai... que fins ara, si, anava fent, anava millor que mai, de fet, cada matí sortia a menjar-me el mon i les notes m'anaven de meravella i tot anava sobre rodes... però ara s'ha precipitat tot...
-Problemes a classe, també?
-No, problemes no, però em repateja tant el que... ah mira, les cerveses... collons, que bona...
-Si...
- Bé, el que et deia, que em foto davant dels llibres i no hi veig res de res, només imebcilitats que no em parlen de la meva vida, saps que vull dir? I que els professors em criden l'atenció perquè he baixat el rendiment, i em parlen com si jo anés pel món amb l'enganxina "Chico listo" enganxada al front, i que n'estic fins els collons d'ells i de tot, perquè resulta que tothom em diu el mateix, vinga va, que aquestes notes no són pròpies de tu, vinga va, que aquesta cara no és pròpia de tu, vinga va, vinga va... vinga va qué, collons?! Què cony els hi passa! Que jo no em puc deprimir? Que jo no puc passar de tot per sobreviure o què!
-T'entenc força bé... I a casa, que tal?
-Fatal, la Imbècil no entén res de res...
-Va tio, que és ta mare...
-Hòstia, només li demano que no em parli del tema, que no em parli d'ella, i no fa altra cosa, no deixa de treure'm el tema a tots els àpats i a la mínima que té la oportunitat, pam, m'agafa desprevingut i acabo plorant al lavabo, fet una merda...
-Coi tio, em sap greu, però ella ho fa amb bona intenció i ho saps...
-Però es que n'estic tip d'ajudar-me com ella creu que m'ha d'ajudar... es pensa que necessito parlar del tema a totes hores i donar-li deu mil voltes, i no! Això és el que voldria ella, que jo li demanés això, es veu que es sentiría com la Mare Teresa o alguna cosa així... I no para, i no para, i em destrossa cada cop que em fot els seus discursos i jo no sé si pretén ajudar-me però només fa que em vinguin ganes de palmar-la, t'ho juro!
-Va, no diguis això...
-Però és que es veritat... que com segueixi així no em trec el batxillerat! I llavors que cony faig jo de la meva vida! Fotre'm a vendre la Farola? Vinga va!
-Però tio, tot això no et passava fins fa quatre dies...
-Mira tio, tot va començar quan ella em va deixar, és veritat, però això no vol dir que ella sigui l'únic problema! I merda! Jo també vull compadir-me de tant en tant!!!! Només necessito algú com tu, algú que pugui escoltar-me i no sentir-se obligat a dir-me el que creu que jo vull sentir! Només necessito poder abraçar-me a algú i poder plorar una estona...



-Eh, tu, el de la cervesa, deixa de donar-li conversa al mirall o et foto fora del bar!