m'encanta
Sorprendre'm mirant-la,
com qui mira per la finestra,
sense adonar-se de res...
Descobrir-me somrient,
desfent-me com sucre calent,
cremant desitjos a foc lent...
Ja em torna a passar,
tornar a dissimular,
a riure i a callar...
Trobar-me demanant,
un somriure, un sol gest,
una paraula, o un fet...
M'encanta
Fer-la riure,
Odio
Dir-li adéu.
Somric
Si ella em parla.
Feliç
Si ella m'entén.
enviat per Underneath @ 5:19 p. m.
3 comentaris
3 comentaris:
això em recorda al dia a dia ara a l'escola..juju (no entendtras res xk com fa dies ke no parlem...:k)
me n'alegro per tu! ja era hora!
patunitus!
eiiii!!
quina canya!
que bé tornar-te a veure així de feliç!
ueueueueue
nyi, m'agrada la idea del canvi de lletra.. però no pateixis pel plagi, no és el meu estil.. ;)
petons!
uoooo
he entrat aquí pel blog de la carlota.
és molt bo aquest poema!! De debò, m'hi sento identificat i tot xD.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici