No et desitjo!
No et desitjo,
no et vull,
no vull resseguir cada linea
del teu cos amb les meves mans,
no vull desdibuixar els teus llavis
a cops de besades humides,
no vull esgarraparte,
ni que ens robem les boques
com si no hi hagués res mes,
no vull tenir-te aprop,
sentir el teu alè,
la teva calor,
la teva suavitat,
no vull,
no vull deixar-me portar,
no vull fer-te meva
ni que em facis teu,
no vull beure
de mitjes llunes prohibides,
no vull sentir gemegar la nit
ni que rodem per l'arena,
no vull estremir-te,
recorrent la teva pell,
no vull ser
hoste del teu sexe
no vull
viatjar per dintre teu,
no vull que siguem un...
així que corre,
vine!
enviat per Underneath @ 10:58 p. m.
2 comentaris
2 comentaris:
Intentant-te fer-te creure a tu mateix que no, que no la desitjes, que no vols petonejar-la fins a menjarte-li els llavis ni vols resseguir-li cada piga i cada porus, que no vols sentir la seva suavitat i la seva calidesa... però no et pots enganyar.
Aquella contradicció que dius que ja no la necessites, però la veus i puuum...
Coses que passen nizu...
Diuen que fer-te amic del temps és... és la clau :P
t'stimu!
Doncs jo penso que tot el poema és una gran ironia i que el que vols dir realment és que SÍ, que la desitges molt.
per cert, encara no m'has dit per quí és... saps que m'ho acabaràs dient, oi?
Yáiza
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici