Llàgrimes

Llàgrimes d'enyor
em desperten cada dia,
i, incoherent,
miro per la finestra,
per veure si hi ets,
si avui m'estimes.

Llàgrimes de ràbia
em porten a dormir cada nit,
i abraço el coixí
i ofego crits d'infern
de desesperança,
si tu no m'estimes.

Llàgrimes absurdes
quan em truques,
em dius si ens podem veure,
i xerrem, i et miro,
i em mires, i plou
i t'adoro.

Llàgrimes ocultes
quan em rebutjes,
quan em claves un cop més,
el punyal de la teva amistat,
i no en tinc prou.

Llàgrimes extranyes quan,
a tota velocitat, recorro els carrers,
i em brillen les galtes
pels carrers
on ens vem estimar.

Llàgrimes, no les veus?
Llàgrimes d'aquelles,
que brillen, no ho veus?
Ja no es aigua salada el que raja
dels meus ulls,
és la sang d'un cor ferit,
ferit de mort,
si no m'estimes.