Em recordo...

Em recordo...

recorrent la teva nuesa,
com un peregrí que,
perduts nord i senderi,
fa del camí
el seu únic destí;

dibuixant als teus pits
desig d'hivern,
imaginant al teu ventre virginal
fruit de primavera;

traçant esquemes de passió
en el misteri del teu sexe càlid,
arrencant gemecs de companyia
a la pluja i a la soledat;

tastant la dolçor
de desitjos desflorats
palpant la incoherència
de la teva complexitat...

et recordo...