Esquivant mirades...

En l'egoisme comprensible
del teu instint d'autoprotecció,
em deixes marxar en la nit
mai m'allargaràs la mà,
aquesta no és la teva lluita.

Deixes que rellisqui per la teva vida
allò que a mi m'obssessiona,
i la fredor de la teva naturalesa
congela els batecs de la meva ànima.

M'ofego, en llàgrimes d'oblit em moro,
me'n vaig, cada dia soc menys,
em robes el cor, i quan menys en tinc,
menys batega, el cor absent.

Em mires des de fora,
revolcat en la misèria,
d'un pou negre com un mal pensament,
i no pots ajudar-me,
no m'allargues la mà.