dijous, de setembre 21, 2006

T'odio

T'odio. T'odio!
T'odio tan profundament
que rere cada baula
de les cadenes que em lliguen,
hi veig el teu nom.
T'odio tan profundament
que abrasar la buidor
que ens separa
em sembla poc, insuficient.
T'odio tan absurdament
que vull absorbir cada minut
de la teva pell
i cada bram del meu desig,
i silenciar-los, apagar-los...
Vull trencar la lluna a pedrades,
apagar focs amb els peus descalços,
vull morir des de dins,
trencar-me les entranyes.
Vull cridar, vull cremar-me
en el foc que s'amaga sota la teva pell.
Vull morir, obrir-me en dos,
que em vegis tal com soc.
Vull matar-te en mi,
vull que no siguis.
T'odio tant,
que donaria el que fos
perque no existissis.
Vull plorar i no puc.
Vull oblidar, i no vull.
Vull morir i no em moro!

T'estimo, nena, princesa, dama de gel de cor en flames.
T'adoro. Les teves mans sobre les meves son la mortalla de la meva mort en vida.
T'oblido dia a dia, però, saps? cada cop que et veig m'enamoro de tu. Així que t'he estimat infinites vegades i una de sola.
T'enyoro. T'enyoro tant mentre m'acaricies les mans, jugant amb la idea de besar-me... t'enyoro tant cada cop que penses, cada cop que respires, cada cop que ets tu...
T'enyoro tant cada cop que penso, cada cop que respiro, cada cop que soc jo...
M'ofego tant sense tu que em sento morir...
Em cremo tant en tu, que em sento morir...
ELs meus versos m'escanyen per tal que els hi doni formes noves dibuixant al paper el teu somriure...
Ja saps, el teu nom, set lletres i una condemna...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici