Rythm & blues

Esdevinc,
entre nota i nota,
cada pausa infinita,
cada silenci en la partitura,
punyal clavat al pentagrama,
notes menors de missa de rèquiem.

Em sorprenc,
deixant compassos sense acabar,
per por a que la melodia,
pugui ofendre les teves oïdes,
mediocritat, o covardia,
trenco la melodia.

Arrítmic i a contratemps,
interrompo els teus solos,
omplo els silencis
de notes fora de lloc,
que criden en si menor,
que qui perd aqui soc jo...

Què està passant?
Soc només jo,
o el vent canvia?
Aquesta pluja d'estiu mandrós,
vol dir alguna cosa?
Segueixes tan lluny?
Perquè et sento propera?
Els llavis em cremen
quan s'apropa la teva pell,
però això no és nou...

Hi ha res més?
Dubtes? Confusio?
Negació de sentiments?
O només jo i la meva bogeria?
Digues, on ets TU?