dijous, de maig 18, 2006

Harto

Harto de esperar
a que algo cambie
harto de ver como
dia a dia
solo empeoramos,
como, dia a dia,
nos vamos destruyendo,
harto de estamparme
contra el muro de ignorancia,
que recubre tu soberbia,
y tu ira, y tu desorientacion,
y tener que pagar yo.
Y la gente, me mira y dice,
joder, es que es tu madre,
y que creeis, que no lo sé?
que no lo vivo, segundo a segundo?
Y tener que oir cosas
que helarian al mas pintado,
tener que convivir con el odio,
con la rabia, la venganza,
estar tan en tension,
que un soplido pueda romperte,
probadlo, de verdad, probadlo,
y decidme de nuevo si soy débil!

3 comentaris:

A la/es 12:33 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

no se noi... és curiós que en algun moment sempre acabem afartant-nos dels nostres pares...
allò de q t'emportes un moc sense saber pq! i ni se t'acudeixi protestar!! sinó... ja las cagat!

i per adobar... acabes sent sempre el dolent de la pel•lícula...
no se com s'ho fan, però ells sempre surten com a salvadors de la pàtria!


ja se que t'ho he dit alguns altres cops... però potser el millor es tenir paciència, practicar relaxació... potser millor fer-te budista... i com a cas extrem
tirar-te a la beguda i a les drogues (aquestes dos ultimes no calen jeje ;) )

b... reflexió absurda i q no consola a ningú :P

Salut i til•les!

Bernat R.

 
A la/es 1:02 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Interesting website with a lot of resources and detailed explanations.
»

 
A la/es 7:24 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

I like it! Keep up the good work. Thanks for sharing this wonderful site with us.
»

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici