Ella m'agrada...

No necessito motius ni excuses. Ella m'agrada i prou, però també m'agrada dir perquè, simplement perquè un dels perquès és perquè parlant d'ella em sento bé, encara que no tant bé com quan estic amb ella. Ella somriu perquè si, i em fa somriure a mi, i no sé explicar-li perquè somric, perquè no ho sé, realment només sé d'una manera vaga i imprecisa que ella em fa somriure i que a mi ja em va bé així... que donaría el que fos per passar més estones amb ella de les que passo, però que tot i això no em puc queixar de res, perquè només un sol petó ja val per mi molt més que totes les fortunes del món, així que cada cop que ens hem besat he sigut l'home més ric del món per uns instants, i m'encanta perdre'm en els seus ulls de mel sense haver de dir res, sense haver ni tan sols de pensar, perquè les paraules surten soles quan em mira i sembla que el mon començi i acabi on començen i acaben els seus ulls, i les paraules porten als gests, i cada gest és un mon nou per descobrir quan m'abraço a ella, així que tenim infinitat de mons per descobrir... els podem descobrir junts?


Don't know what you think
don't know what you feel...
But I know what I think,
and I know how I feel...

Just needed to told you...