Camins foscos, cors de marbre

Camins foscos, ocults
cors de marbre, congelats,
per la por, pel dolor esquerdats.

Camins obscurs,
nits fredes,
crits d'angoixa,
i al final,
una llum.



No és la mort, no.
No són visions, tampoc,
que és ben cert que així em sento,
veient la llum al fons del tunel,
tan brillant, tan intensa,
que sa calor em travessa el cor,
i és absurd tancar en paraules,
el que sento quan la veig,
la llum, la calor, la placidesa
del far i el mar en calma,
del far, i la llum blanca.