Bogeria

Cada cop més fort
el batec del meu cor
i cada cop més aprop
el del teu propi cos...

Cada cop més intens
l'anhel impacient
cada cop més immers
en un deliri conscient.

Més fort, més aprop,
els teus llavis contra els meus,
la teva pell em subjuga,
càlida i tirana.

I separar-me del teu cos
fóra ara trair al meu cor
i allunyar-me de tu,
un pecat sense perdó.

Com més a prop
més lluny del món,
com més lluny,
més mor el món.

I en estreta aferrada,
més dur el comiat,
i en càlida besada et dic,
fins aviat.