Els llargs silencis

Acabes adonant-te
que allò que certament importa
no és el que dius
ni com ho dius
ni on
ni perquè,
de fet, ni tan sols importa...

Acabes veient,
acabes sentint,
que allò que transmets
és el que no dius.

Mirant com vas
per la vida,
apartant-te un ble
de cabell de la cara...

I callo
i penso que
potser és cert,
potser si callo
ho entendré.

Llargues nits
vora la llar de foc
sense dir res,
mirant-te,
dient-ho tot.

Potser no és
questió de classe,
potser és simplement
que no sé dir res...

Potser no deixa
de ser una fase
però només això
sé del cert:

Mai els llargs silencis
havien parlat tant.