Creuant el mar dels desesperats.

Creuant
el mar dels desesperats
sovint és fa dificil descansar.

Creuant
el desert dels infortunis
n'hi ha molts que hi cauen en va.

Potser és cruel, i pessimista.
Potser soc un cínic, un nihilista,
o ho era fins ara.

Però sol passar que,
de vegades,
trobar un oasis hi ajuda.

Tot i que els taurons em segueixin assetjant, tot i que els problemes em segueixin trucant, tu m'ajudes a desconectar, i a viure un món que, sino del tot real, s'assembla molt al món on jo vull viure. Et necessito, t'estimo, i ja sé que ho saps, però t'ho repetiré sempre que pugui, sempre que en tingui una ocasió, sempre que tingui veu, sempre que tingui sang a les venes i aire als pulmons.

T'estimo.