dissabte, de desembre 17, 2005

Ara, aqui.

Avui, ara, aquí,
acabo de penjar el telèfon
i et veig a la pantalla
de l’ordinador.
I t’estimo
i emmudeixo
i no sé que dir
com si fos el primer cop
que et parlo.
I t’adoro,
i tremolo
i callo.
I t’espero
i vens
i et beso.
I somric
i el sol em diu hola.
Tot és així
des que vas venir.
Tot és així,
i que no canviï,
tot és així,
no canviïs,
és així, i m’agrada,
és així,
t’estimo.

2 comentaris:

A la/es 11:59 p. m. , Blogger carlota ha dit...

m'encanta
no canviïs
MAI

 
A la/es 11:22 p. m. , Blogger englishteacher ha dit...

jajajja jajajaj k muniK

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici