La mort d'Artús

El sol queia
al nord, molt al nord
prop d'Avalon
i la boira cobria
l'últim sospir d'Artús.

I Perceval corría,
Excalibur a les seves mans,
cercant un llac d'aigues tranquiles
per complir-hi del rei l'última voluntat.

Artús moría,
i mirava enrere,
dies d'honor
dies de gloria
i la boira cobría
les despulles del seu fill.

I Perceval corría
Excalibur a les seves mans,
un llac per fi trobà,
i els seus pasos el dugueren al nord.

Artús mirava,
als ulls del seu fidel ultim cavaller,
pregant-li, ordenant-li,
la última voluntat:
Ha de tornar! L'espasa al llac,
i la pols a la pols.

I Perceval corría
Excalibur a les seves mans,
al llac tornà
i Excalibur per fi descansà.

Artús s'allunyava,
entre veus celestials,
Artús es perdía
entre les boires d'Avalon.

I Perceval plorava,
O fortuna...
I Perceval plorava,
mentre l'amic marxava.

Artús somreia,
a bord del veler,
Artús vivia,
ja sense dolor.