dilluns, d’octubre 30, 2006

En cos i ànima: tu

I · Cos

Blanques obssessions,
mil misteris per resoldre,
el teu cos és poesia,
versos que vull recitar,
la teva mirada en flames,
l'únic foc on vull cremar,
vull recorrer els teus camins
només parlant-te a cau d'orella,
i sentir la teva calor
tan a prop, tan improbable...
Besar-te, besar-te tothora,
fer-te l'amor dolçament
potser només mirar-te,
tocar-te, assaborir-te...

II · Ànima

Silencis,
silencis que parlen sols,
silencis que ho diuen tot.
Mirades,
mirades que traspassen cors,
mirades que ho veuen tot,
quan tot ets tu.
Parlar-te, que em parlis,
que sigui real,
dir-te mil vegades el que sento,
i que sigui sempre sorprenent,
la simplicitat de mots i gestos,
la infinita complexitat
dels nostres equilibris,
de les nostres voluntats,
la vida, només la vida,
la vida al teu costat.

III · Tu

Conjunció impossible,
d'estrelles i volcans,
deliris improbables,
de desig i ànimes creuades,
el món als teus llavis,
i els teus llavis al meu cos,
i el meu cos en el teu,
i tots dos junts,
una vida tot just començada.

5 comentaris:

A la/es 12:04 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

es gairebé tan preciós com tu....


(i per variar, sense paraules....)
t'estimo tant....

 
A la/es 12:56 a. m. , Blogger Yáiza ha dit...

bufff!!!

Impressionant!!!

Hahahhaaha, és broma, és broma.

Bé, no ho és. De debò que és impressionant, haha.

Ben maco el poema... descrius cos i ànima per separat, sense oblidar que tots dos formen una sola persona...

Un pató sanyo pueta!!!


Yáiza

 
A la/es 1:08 a. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Alaaaaaa m'han tret el comentari! Jo també volia posar el "buf,impressionant" xD

Ja saps que t'admiro, que els teus poemes m'arriben ben endins.

D'aquest últim poema, hi ha versos que arriben tant que fins i tot em cremen.

"..el teu cos és poesia, versos que vull recitar..." UAU!

=Peres=

 
A la/es 1:56 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

jeje!pos per variar et diré el que diu tothom!la veritat és que m'ha encantat!sisi, és preciós!jo mai seria capaç d'escriure una cosa així, per molt que m'intentèssis explicar com es feia...aaaaal igual!jeje!inigualable!

petooooooo!

cristineta

 
A la/es 11:59 p. m. , Anonymous Anònim ha dit...

Buscant Cos i ànima he trobat el teu poema. És tant net, clar i pur i m'agrada tant tant i tant que voldria publicar-lo al meu portal i fer-lo arribar als meus usuaris a través del butlletí. En dones el teu permis? El portal es diu Cos i ànima. Pots veure'l a www.cosianima.com.
Pots contactar amb mi a info@cosianima.com o al 687 26 26 24
Mª Teresa

 

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici